https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Castellar_del_Vall%C3%A8s/QRuta_Joan_Ar%C3%BAs
La
Pedra Fina en motiu de la posada en marxa de la QRuta
Arús
vol
fer una mica de resum dels principis que ens han mogut a treballar en
aquests projecte. Al mateix temps fer arribar el nostre agraïment a
la gent i entitats que ens han ajudat a fer-ho possible.
En
primer lloc dir que a
La pedra Fina tenim molt clar una cosa:
Hi ha molta feina per fer a Castellar, i només hi ha una manera de
fer-la... començant a fer-la ... i després, buscar colla.
Il·lusió... i gaudir fent-la.
Així
ho em fet i ens ha sortit bé.
Em
trobat colla, molta, il·lusió, molta, i em gaudit fent-la.
I
tenim clar que ningú, i quan diem ningú volem dir ningú, se'n
sortirà tot sol.
Per
tan lo primer és sens dubte donar les gràcies a tots els que han
col·laborat amb aquest projecte i se l'han fet seu:
Els
lectors: Margarida Gubern, Ramon Falcó, Joan Sallent, Òscar
Rocabert, Jeroni Oller, Daniel Baldrís, Rosa Baró, Joan Solé,
Isabel Mach. Sapigueu, que les trobades per preparar la lectura van
ser unes estones realment reconfortants i agradables i que el vostre
compromís i exigència ens ha estat un referen. Gràcies.
L’altre
lliçó de ciutadania ens la varen donar la colla de la Pedra seca...
varem quedar un dia per demanar el seu ajut i es van presentar amb
la feina feta... això ens va donar molta però que molta corda.
Gràcies.
Gràcies
a la família Arús per tot el seu suport i la seva generositat
que ha permès que l’obra completa de Joan Arús estigui penjada a
la xarxa.
L’
Arxiu d’Història, fent pinya amb tots i obrint-nos les seves
portes es va convertir de seguida en part fonamental del projecte.
És des l’Arxiu d’Història on hi ha instal·lat l’arxiu Arús,
d'on surt precisament la Ruta. I també ressaltar que la cessió dels
drets de l’edició de l’obra completa editada per l’Arxiu ha
estat determinant per poder fer-ho tot, com també ho ha estat el
permís d’en Miquel Desclot pel que fa al pròleg. Gràcies doncs a
l’Arxiu i al Miquel.
L’Ajuntament
ens va donar el seu vist-i-plau i el seu recolzament. Ha escanejat
l’obra completa del poeta i ha instal·lat els pals i les plaques
QR, i ens ha facilitat la trobada inaugural. Gràcies.
I
gràcies a la Ràdio Castellar per la feinada de gravar els poemes per
part del Salva Solé feina que ha estat rematada amb l’edició per
penjar al Wiquipedia del Roger Rocavert.
I
el nostre agraïment al col·lectiu de l’Amical Wikimedia que
tirant mà del voluntariat ha anat corregint i penjant tota l’obra,
tot i que encara queda feina per fer... i tothom que hi vulgui donar
un cop de mà segur que serà ben rebut.
I
com sempre es diu segur que ens deixem algú... però segur que ens
disculparan. Molta gent d’una manera o un altre hi ha posat
cullerada.
Gràcies
a tothom, i com no també als que han vingut a fer-la i escoltar-la
en rigorós directe les dues vegades que s’ha fet, la última
organitzada per el Centre Excursionista, vagin per ells també el
nostre agraïment
En
segon lloc, dir-vos
que a
La Pedra Fina creiem d’una manera... podríem dir – fervorosa-
però és molt més just dir-ne científica, en la preservació del
patrimoni. Entenent per patrimoni tot, el tangible i l'intangible.
Preservar
el paisatge i els topònims, com a referents de la nostra història.
Poder
passejar pel nostre entorn ha de ser com fer-ho per un llibre
obert.
El
coneixement porta estimació, l’estimació: respecte.
I
Respectar vol dir compromís, responsabilitat...
El
desconeixement porta a l’oblit i a la deixadesa... a l’anul·lació.
La
Ruta que posem en marxa avui ha de ser la primera de moltes d'altres
que vindran: la ruta Medieval, la industrial, mediambiental...
d'altres de literàries i com no
el
celebre camí del riu...
que
tothom en parla i no se’n sap ni piu
Tercer
i últim
– Ens cal ser agraïts i ensenyar als nostres fills i nets a
ser-ho.
Reconèixer
i valorar la feina d’altres, el seu esforç ... tant li fa si fent
marges per aguantar vinyes, com aconseguir patents per l’industria,
un llibre de poemes, un grup de teatre, un quadre .... el ser agraïts
ens fa més persones, en fa més cultes
...
el reconeixement de totes les persones que ens han llegat la seva
obra... poetes, pintors, escultors, musics... historiadors... és
exercir la ciutadania.
Ensenyar
a interpretar i estimar el nostre patrimoni és cosa de tots...
Per
tot això ens congratula dir-vos que professors de tres instituts, La
Rosa, el Carbonell i el Gerard estant treballant en un projecte per
que la Ruta Arús sigui útil als nostres estudiants.
Sapigueu
amics que podeu comptar amb el nostre suport i estic segur que
amb el de tots. Pel que faci falta. És molt important.
La
inauguració d'avui és com una presa de possessió de l'obra de Joan
Arús per el castellencs. Ara ja ens pertany, és de tots, i és
des d'aquesta possessió que orgullosament la pengem a la xarxa i
l'enviem al món.
Crec
que això ens honora a tots.
La
valoració i l’anàlisi de l’obra com del poeta és cosa de
cadascú.
.jpg)
