Desclot. Presentem la passejada.

Fa uns mesos, des de la secció local d'Esquerra Republicana presentàvem el cicle de trobades a la Pedra Fina. La primera d'aquestes trobades vàrem dedicar-la a les eines de futur (recordeu: coworking, networking..) amb l’anim d' ajudar a trobar sortides a l’ofec amb què l’economia ens castiga. Ara reprenem el cicle, després del descans estiuenc, amb una ruta poètica: “Passejant amb Miquel Desclot”. Aquest cop per assajar la possibilitat de què la suma de dos valors importants que tenim es converteixin en noves possibilitat de riquesa. Parlem d'un gran poeta i d'una gran muntanya, és evident.

Hem confegit una tria dels versos del Miquel Desclot que ens parlen del paisatge, no d’una manera descriptiva sinó com a ímputs que desperten emocions o que ens intenten sorprendre amb observacions singulars condensades en les paraules precises... o amb cargues de profunditat de meditacions personals honestes i sinceres. Pensem que dites en un entorn com el de la vall d’Horta ( que no deixa de ser un micro-mon on una muntanya sorprenent fa néixer una riera que a l’hora fa possible una vall fecunda, amb cases , camps i homes) agafaran més força, i la nostre vivència de la vall i la muntanya pot esdevenir molt més rica.

La caminada per aquest recorregut literari serà el proper diumenge 30 de setembre. Uns dies abans, dijous 27, serà el mateix Miquel Desclot qui ens introduirà a la seva poesia en una trobada a la sala petita de l’Auditori. Us n'anirem donat detalls en properes setmanes.

Creiem que un recorregut marcat, pensat per gaudir dels versos de Miquel Desclot, pot servir de reclam per a propis i estranys a fer una activat lúdica i cultural apassionant. És un exemple de com, amb el que tenim a l’abast, poder emprendre noves iniciatives que puguin generar riquesa. Iniciatives culturals com aquesta o d’altres recorreguts literaris possibles ( recorreguts de fauna i flora o històrics, per exemple) poden suposar una forma d'enriquir la meravella de Parc que tenim. “Els catalans de les pedres en fem pans », diu la dita. Doncs posem-hi valor afegit: els castellarencs dels versos i les pedres en fem pans, direm nosaltres.

Saber reconeixer i agrair la tasca vers la cultura literària catalana d’en Miquel Desclot és un acte de fe en nosaltres mateixos, com a catalans i com a castellarencs. I de justícia, també: amb aquesta trobada ens sumem al seguit d’actes de reconeixement a la feina del Miquel Desclot que tot una colla de persones i d’entitats estan organitzant amb l’excusa dels seus 60 anys. Estem segurs que el cicle que començarà amb aquesta activitat serà un èxit per la qualitat i per la participació.